La llarga cua de You Tube
diumenge 14 gener 2007 per Lluís Guiu
El pal de paller de la televisió tradicional es fonamenta sobre la singularitat de poder portar un programa a milions de persones amb una eficiència que difícilment a dia d’avui algú li pot fer ombra. Tanmateix no pot fer el contrari: portar milions de programes a cada persona. Això només ho pot aconseguir aquesta supernova del firmament digital que és You Tube.
Walmart disposa de la cadena de botigues de música més gran d’Estats Units i emmagatzema en discs l’equivalent a 39.000 cançons. Rhapsody és a la seva volta un servei de música on-line basat en subscripcions, que ofereix un repertori de més de 700.000 cançons.
La raó per la qual una botiga de dics tradicional no pot competir en nombre de cançons amb un servei de música on-line com Rhapsody és que li cal vendre pel cap baix quatre còpies d’un CD per any per a que li surti a compte tenir-lo en stock. Chris Anderson va observar que es produeix un fenomen que ha batejat amb el nom de The long tail (la llarga cua). Com podem veure en aquest gràfic, la majoria de descàrregues a Rapsody no són dels discs més populars com seria d’esperar, sinó de centenars de milers de cançons que s’escolten en petits porcentatges. També paradoxalment aquesta botiga de botigues que és Amazon obté una quantitat molt gruixuda dels beneficis dels llibres que es venen poc, estimada entre un 25% i un 57% segons diversos estudis. En aquest cas parlem d’objectes físics, no obstant els costos d’emmagatzemament i distribució són baixos, i fins i tot hi ha títols que s’imprimeixen sota demanda, tot plegat permet disposar d’un gran catàleg.
Aquest fenomen porta al fet que webs de videos com You Tube es basin en una radical segmentació d’audiències. Podem pensar en un futur enriquiment del panorama mediàtic respecte a la televisió, malgrat la pèssima definició dels vídeos i la seva curta durada de mitjana. Cal dir que en un futur millorarà gràcies a l’abaratiment de l’ample de banda i l’augment de la qualitat de gravació. Només l’escull del copyright (penseu en un gol del Ronaldinho) pot ser realment un entrebanc.
Gràfic de Wired: Rhapsody versus Walmart
Via Albaladejo.net: Resum de The Long Tail de Carlos Albaladejo
#1 - per Carlos Albaladejo - 7/02/2007 - 3:38 pm
Hola.
Soy el autor del resumen de la Larga Cola enlazado en este post. Estoy encantado de que difundan ustedes mi trabajo, está bajo licencia Creative Commons, pero precisamente por ese motivo están vds. obligados a citarme como fuente original o retirar el enlace.
Atentamente,
Carlos Albaladejo
#2 - per Lluís Guiu - 7/02/2007 - 11:12 pm
Hola Carlos,
no entenc quin problema hi ha?? faig un enllaç al teu document on hi consta que tú n’ets l’autor. La llicència Creative Commons amb atribució diu que si mostres un document, en el document hi ha de constar l’autor. Precisament si poso l’enllaç, és per fer el reconeixement d’on està inspirat el meu post, que també ho està en l’article de Wired. En tot cas, si em pots explicar millor a que et refereixes… t’ho agraïria. I si vols que retiri l’enllaç, ho faig ara mateix. merci.
#3 - per Carlos Albaladejo - 8/02/2007 - 11:21 am
Entre los bloggers tenemos la costumbre de poner en un lugar visible para el lector el lugar hacia donde apunta un enlace como un documento realizado por otra persona en pdf.
Es una cuestión de pulcritud, para que no incite a la confusión.
Muchas gracias
#4 - per Lluís Guiu - 8/02/2007 - 3:17 pm
Carlos,
El teu document el vaig trobar directament via Google, no pas a través del teu bloc, que desconeixia. Per tant entendràs perfectament per què no vaig referenciar el teu bloc
Per cert, ejem, fa quatre anys que faig i porto weblogs, tant individuals com col·lectius, i conec molt bé el món blogosfèric 
Salutacions
#5 - per Carlos Albaladejo - 8/02/2007 - 3:56 pm
Gracias por el detalle, Lluís.
Entiende que mi peticion fuera tan sencilla como hacer exactamente lo que has hecho, nombrar la fuente.
Seguiré leyendo vuestro blog, me parece sumamente interesante.
Un saludo!