Dia del W3C
dijous 23 abril 2009 per Bernat LleonartEl passat dia 16 d’abril vam assistir al Dia del W3C, un acte organitzat per l’oficina espanyola del W3C, la Fundación CTIC i l’Ajuntament de Barcelona.
L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre l’actual ús dels estàndards web en l’empresa privada i en l’administració, en un moment important de canvi i evolució a Internet.
L’acte va tenir lloc a l’auditori de la Torre Agbar, a Barcelona, i va constar de tres sessions temàtiques:
- Xarxes socials
- Administració electrònica
- Accessibilitat 2.0
Aquest és un resum de les ponències que vam poder seguir durant el dia:
Xarxes socials
Hugo Zaragoza (Yahoo Research) - El Poder de la Web 2.0
La ponència va girar entorn de la Web 2.0 i el contingut generat per l’usuari en serveis com Flickr, Yahoo Answers o Delicious.
Zaragoza va parlar de dues iniciatives que es porten a terme des de Yahoo Research: Search Monkey i YQL+BOSS.
Search Monkey
Iniciativa que pretén obrir els cercadors als usuaris, perquè siguin ells qui puguin decidir de quina forma volen veure els resultats, a través de “snippets” que poden contenir imatges, enllaços, rankings… Igualment, cada empresa pot decidir de quina manera vol aparèixer en els resultats de cerca.
Tot plegat es pot aconseguir aprofitant la potència dels Microformats, de RDFa i dels feeds RSS.
YQL+BOSS
Es tracta d’un projecte destinat a proporcionar als desenvolupadors les dades de què disposa Yahoo per tal que hi treballin. Zaragoza va ressaltar que ens dirigim cap a una web d’objectes (persones, llocs, negocis, vols, events…), i no de pàgines, com fins ara.
Un altre tema destacat fou la Microsearch, un sistema consistent en proporcionar resultats basats en dades extretes del text directament, que s’analitza de forma semàntica per extreure’n informació sobre persones, llocs, etc.
María Jesús Fernández (Ajuntament de Zaragoza) - Infraestructura semàntica per a serveis
La ponent, responsable del web www.zaragoza.es, va destacar en primer lloc la importància de definir i estructurar correctament la informació a l’hora d’abordar qualsevol projecte. En el cas de zaragoza.es s’ha estudiat el perfil del ciutadà i el seu grau de satisfacció en relació als serveis que se li ofereixen, mitjançant estudis heurístics, elaborant perfils de clients, i amb l’ajuda del Laboratorio Aragonés de Usabilidad.
Gràcies a aquests estudis han arribat a la conclusió que els ciutadans volen:
- Funcionalitat per damunt de tecnologia
- Rapidesa
- Homogeneïtat
- Llenguatge quotidià
L’usuari ha passat de ser només consumidor d’informació a ser-ne també productor: ens trobem davant un canvi de mentalitat.
Fernández destacà els beneficis dels estàndards a l’hora de crear una web amb significat, gràcies a Microformats com hCard i hCalendar, i a RSS. A la vegada, simplifiquen el procés de desenvolupament i suposen un estalvi de costos.
L’Ajuntament de Zaragoza ha apostat també per les xarxes socials, ja que han comprovat que l’usuari moltes vegades arriba a la informació a través d’alguna xarxa on participa i no a través de zaragoza.es
La ponent va acabar parlant del projecte “Un visitante, una ruta“, on es generen rutes turístiques en funció del perfil de l’usuari, i d’un altre projecte consistent en un cercador semàntic intel·ligent que, a partir d’una ontologia, proporciona els tràmits que necessita el ciutadà.
Miguel Acosta (Garrigues) - Tractament i protecció de dades a les Xarxes Socials
El ponent, advocat de professió, va fer un resum del marc legal que afecta a les dades personals en l’àmbit de les xarxes socials, i dels drets personals que es veuen afectats en aquest àmbit.
Va parlar dels riscos que es corren a l’hora de donar-se d’alta a una xarxa, a l’hora de participar-hi i en el moment de donar-te de baixa.
En resum, va reconèixer que la llei ampara en molts casos a la persona afectada, però que la justícia és lenta i s’estan buscant maneres d’accelerar els processos jurídics corresponents.
Administració electrònica
Miguel A. Amutio (Ministeri d’Administracions Públiques) - Esquema Nacional d’Interoperabilitat
L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (establert a la llei 11/2007) pretén crear les condiciones necessàries per a garantir la interoperabilitat dels sistemes i aplicacions utilitzats per les Administracions Públiques, per tal de permetre l’exercici de drets i el compliment dels deures a través de l’accés electrònic als serveis públics.
També en aquest cas, els estàndards web es consideren un element clau.
Pere Comas Guerri (Departament d’Arquitectura de la Informació de l’Institut Municipal d’Informàtica) - Arquitectura de l’administració electrònica de l’Ajuntament de Barcelona
En aquesta ponència Pere Comas va parlar dels canvis, a nivell d’arquitectura de sistemes, que han estat necessaris a l’Ajuntament de Barcelona per adaptar-se als requeriments de l’administració electrònica.
Accessibilitat
Jesús García (Oficina W3C Espanya) - Transició a les WCAG 2.0
Aquesta ponència va consistir en un breu repàs de les característiques principals de les noves pautes d’accessibilitat al contingut web, les WCAG 2.0 (independència de tecnologia, més clares i testejables, millor documentació), així com de l’estructura que regeix el document (principis, criteris d’èxit…)
Jesús García va proporcionar també alguns enllaços a documents que faciliten als desenvolupadors la comprensió i aplicació de la nova versió de les pautes.
També va comentar que la versió número 2 de les pautes és més flexible, ja que permet, sóta determinades circumstàncies, certes coses que abans no es permetien.
L’especificitat és també un aspecte important del document, ja que la informació proporcionada és més detallada, clara i concisa.
Lourdes González Perea (Technosite - Fundació ONCE) - La Web com interfície ideal per a la integració d’usuaris amb discapacitat en diferents entorns
La ponent va presentar la investigació que s’està duent a terme des de Technosite en l’àmbit de l’accessibilitat. La idea principal és la d’utilitzar les tecnologies web a tot arreu on sigui possible per tal de garantir un accés universal a la informació i als serveis.
En el que ells consideren la tercera generació d’accessibilitat, l’usuari portaria a sobre un dispositiu amb les eines necessàries d’ajuda, de tal manera que es pogués connectar i interactuar amb altres dispositius electrònics que no disposessin d’aquestes ajudes (per exemple, un caixer automàtic).
La web es considera la interfície idònia per portar a terme aquest objectiu: és a tot arreu, s’hi pot accedir mitjançant xarxes wifi, només es necessita un navegador per accedir a la informació, és un canal de comunicació universalment conegut…
Així, aprofitant també l’existència de la web mòbil, Technosite ha creat un projecte d’interacció amb un caixer automàtic a través del telèfon mòbil amb una interfície web, de manera que s’aconsegueix fer accessible un servei que fins ara no ho era.
Manuel Lavín (Adesis Netlife) - El repte de les empreses davant la LISI sóta les WACG 2.0
La LISI pretén fomentar les TIC en la societat, i presenta unes exigències a determinades empreses, entre les quals destaquen la de disposar d’un lloc web des del qual l’usuari pugui ralitzar tràmits electrònicament. A aquests webs se’ls exigeix un nivell mig d’accessibilitat.
El ponent va reflexionar sobre la novetat que suposen les WCAG 2.0, i va comentar que a partir d’ara es podrà definir una línia base, que pot requerir disposar de determinades tecnologies (per exemple JavaScript) per poder fer ús d’un web. Si fins ara s’exigia que un servei havia de poder funcionar sense JavaScript, a partir d’ara això ja no serà necessari. D’aquesta manera es posaria fi al debat sobre si utilitzar una determinada tecnologia, però es reobriria de nou, ja que el debat es centrarà ara a fer accessibles aquestes tecnologies.
J. Manrique López (Fundación CTIC) - One Web, accessible i independent de dispositiu
L’última ponència de la jornada va girar entorn de la web mòbil. Segons les WCAG 2.0, s’ha de tendir cap a una web única, tant per a usuaris com per a dispositius.
El telèfon mòbil és un dispositiu amb diferents capacitats o, segons com es miri, discapacitats.
El ponent va parlar sobre la MWI, estructurada en tres grups de treball:
- MWBP
- Descripció de dispositius
- Entorn de proves
Les MWBP 1.0 consten de 60 punts d’obligat compliment de cara a l’accessibilitat, que es poden avaluar de manera automàtica i dónen accés al segell MobileOK.
Com a exemple del concepte de One Web, independent de dispositiu, vam poder veure una demostració del projecte Merkur, una aplicació que funciona com un proxy que converteix una pàgina web pensada per a ser vista en un ordinador d’escriptori, en un web adaptat a un dispositiu mòbil.
Merkur disposa d’una base de dades de dispositius, i això li permet adaptar el contingut a cada un d’ells, segons qui faci la petició. Igualment, podem eliminar parts del contingut que no volem que apareguin en la versió mòbil.
La part final de la jornada la va protagonitzar una taula rodona sobre accessibilitat en la que van sorgir nous temes i punts de vista que podrien donar per unes quantes hores més d’intercanvi de coneixements.
Per a qui li interessi, els continguts de les ponències estan disponibles al web de la jornada.
Més informació: Daniel Torres Burriel reflexiona sobre la sessió d’accessibilitat.
