Romeu Farrerons: Ell Paga!

Una setmana abans de les darreres eleccions municipals de les Borges Blanques, just a la recta final de la campanya, uns fulls de propaganda feien trontollar les bústies del poble. Ben bé es podria dir que es tractava d’una declaració d’intencions en tota regla signada per un misteriós senyor que acabava d’aterrar al poble que, havent vist néixer els seus pares, ell mai no havia trepitjat abans.

En Romeu Farrerons arribava carregat de dòlars del país que el va veure néixer (i enriquir-se), els Estats Units, i amb la única intenció de convertir les Borges en una ciutat de prestigi mundial, a base d’instal·lar-hi estacions espacials, xarxes de metro recolzades per trens bala d’ultimíssima generació, canalitzacions d’aigüa amb gas, funiculars, parcs temàtics i mil projectes més. Amb un solemne “Paga en Romeu” com a lema, el fill dels Farrerons es convertia en el protagonista de les tertúlies de bar i els safarejos de les perruqueries…

Romeu Farrerons i Arrufat s’erigia així com el cop d’efecte, en forma de fill d’exiliats, en unes eleccions marcades per pronòstics incerts fruit d’una legislatura passada força crispada. L’americà, en el fons, només tenia interès a conèixer el nou batlle amb qui hauria de començar a col·laborar per engegar el seu ambiciós projecte.

Dijous 24 de maig, 3 dies abans de les eleccions, en Romeu oferia en exclusiva una única entrevista als mitjans del poble. Al programa Sobrelamarxa de Ràdio Les Borges li havia recaigut la responsabilitat de treure tot el suc possible al multimilionari de Texas per resoldre a la resta de borgencs quines eren veritablement les seves intencions.

Diuen les males veus que degut a la prolongació de l’elecció del nou alcalde per culpa de les trobades, reunions i estratègies postelectorals dels partits per tal de formar govern, en Romeu va atabalar-se i va tornar a Houston, la seva ciutat natal, a vetllar els seus negocis i deixar aparcats els projectes a Les Borges per més endavant.

El cert és que ningú ha pogut aclarir si el tornarem a veure per aquí. Qui ho sap, potser d’aquí quatre anys… Però encara hi ha una cosa més misteriosa: per què deu ser que la gent del poble s’encaparra a preguntar per en Farrerons a la gent d’Antaviana?