Octa.Beta v0.2

Llegeixo i m’interesso del perquè d’un fenomen com Facebook i no me’n sé avenir. Em pregunto què és el que ha fet que els usuaris d’Internet es treguin la màscara i posin a disposició de la xarxa bona part de les seves dades personals, amics, aficions, gustos i ves a saber què més. Quan parlem de Facebook, en la majoria dels casos, ja no utilitzem el clàssic nick, alias o pseudònim. Som lo Josep Maria Bofarull i Rius o la Cristina Bonifaci i Junsalba. Sí, sí… Aquells noms que apareixen als nostres documents d’identitat. Aquells pels quals ens coneixen a nivell oficial, social i familiar. Nosaltres en lletres, vaja.

Em quedo parat, de veritat…

Llegiu la resta de l’article

El Sisco, que és un gran amic de bona part dels antavianos, sempre s’ha caracteritzat per la facilitat que té en enriquir la nostra llengua a base de frases fetes, metàfores, traduccions a l’anglès de les dites més populars i exageracions vàries. D’ell han sortit perles de l’estil de: “Tinc al congelador uns escamarlans com un nen de tres anys”, “You can go to shit on the rails”, “Ets més emprenyador que un pa de pagès a l’ull d’un xino” o la que utilitza últimament des de que va tornar de Hannover, on es comunicava amb els nadius amb un perfecte català: “O t’afileres, o t’hauré de fotre un cop de Gero al front, fill”.

Doncs resulta que el Sisco, a part d’un excel·lent amic, també és el mestre del curs de capacitació culinària per a concos (on hi participem bona part dels antavianos) i pel seu aniversari no vam tenir cap dubte de quin era el regal que necessitava: Un GeroFronter®

Seguim fent xarxa (social). Avui us presentem l’ocellet que refila tot allò que passa per Can Antaviana… Qui el vol seguir?

Ja fa unes setmanes que Can Antaviana omple un dels racons de Facebook, una de les xarxes socials més populars d’arreu del planeta. Si hi teniu un compte creat i us ve de gust passar a saludar, allà us hi esperem amb un somriure de pam i mig. Veniu?

Una setmana abans de les darreres eleccions municipals de les Borges Blanques, just a la recta final de la campanya, uns fulls de propaganda feien trontollar les bústies del poble. Ben bé es podria dir que es tractava d’una declaració d’intencions en tota regla signada per un misteriós senyor que acabava d’aterrar al poble que, havent vist néixer els seus pares, ell mai no havia trepitjat abans.

En Romeu Farrerons arribava carregat de dòlars del país que el va veure néixer (i enriquir-se), els Estats Units, i amb la única intenció de convertir les Borges en una ciutat de prestigi mundial, a base d’instal·lar-hi estacions espacials, xarxes de metro recolzades per trens bala d’ultimíssima generació, canalitzacions d’aigüa amb gas, funiculars, parcs temàtics i mil projectes més. Amb un solemne “Paga en Romeu” com a lema, el fill dels Farrerons es convertia en el protagonista de les tertúlies de bar i els safarejos de les perruqueries…

Llegiu la resta de l’article

Frappr Maps és el nom d’una plana que ofereix la possibilitat de crear comunitats virtuals basant-se en la tecnologia de Google Maps. Es tracta d’una aplicació bastant curiosa on qualsevol usuari, previ registre, pot crear el seu propi planeta i convertir-lo en una comunitat determinada d’amics que s’aniran distribuint pel mapa segons la seva ubicació geogràfica. Ja poden ser amics del ruc català, fans de qualsevol sèrie televisiva o l’associació d’amigues del macramé de Castellfollit de la Roca.

La utilitat no és cap meravella tecnològica a nivell de comunicació ja que l’usuari, més enllà d’enviar missatges als seus companys de comunitat i penjar fotografies i descripcions (situant-les dins del mateix mapa), amb poca cosa més es pot esplaiar.

De tota manera estic per muntar la meva pròpia comunitat d’amics d’enemics del Mourinho arreu del món… O alguna altra cosa semblant.