Octa.Beta v0.2

Ja fa uns quants anys que el dia 31 d’agost se celebra el BlogDay. Aquest dia del bloc, va ser creat perquè els bloggers dediquessin un dia a recomanar o fer conèixer altres blocs que consideren interessants. La idea és que cada blogger recomani 5 blocs als seus lectors, així tothom podrà anar descobrint blocs que potser fins ara no coneixia. Si teniu bloc i us voleu sumar a la iniciativa, al web del BlogDay trobareu les pautes a seguir.

Tal i com ja vam fer l’any passat, des de Can Antaviana també volem recomanar alguns blocs:

• El Caparazón
  És el bloc interessantíssim que escriu gairebé diàriament Dolors Reig. L’autora tracta temes com les xarxes socials, les comunitats educatives, la web social, dinamització de comunitats, etc. En definitiva, un lloc per aprendre.
• ReadWriteWeb
  Es tracta d’un bloc d’actualitat tecnològica i tendències web. Cobreix diàriament les novetats en el món de les TIC i dels social media. També té la seva versió en castellà.
• Intenta
  És un bloc que pot interessar a totes les persones que es dediquin o que s’interessin per la creació de llocs web. Tant hi podeu trobar recursos per a disseny (pinzells, textures, icones…) o exemples per inspirar-vos, com també petits tutorials per a desenvolupar webs amb HTML5, PHP, Javascript o jQuery.
• El Fotobloc de la Fundació .CAT
  Es tracta d’un concurs de fotografies que es visualitza en format de fotobloc. Els participants poden publicar, des del mateix bloc, fotografies que incloguin un .cat. També es poden compartir les fotografies a les xarxes socials, publicar noves fotos i, durant els dies que duri el concurs, també es podran fer votacions.
• Bits catalans
  És un bloc dedicat a les novetats més recents de tecnologia i internet, que pertany a la xarxa de blocs Estol.cat, una plataforma de blocs temàtics en català.

I, amb aquesta llista, se’ns queden al calaix molts altres blocs que seguim habitualment i que ens agradaria recomanar. Tal i com és establert, el dia del bloc només en recomanem 5, però esperem anar-ne recomanant en aquest mateix espai.

I, vosaltres, quins blocs recomaneu?

Jugar amb la ment, pensar que el personatge d’un videojoc es mogui, que salti, que corri i que aquest ho faci immediatament a la pantalla. No es tracta d’una venuda de fum o només de petits avenços científics, sinó que ja tenim al mercat productes que converteixen els impulsos de les neurones del nostre cervell en accions. Això sí, no és un acte purament telepàtic, sinó que es necessita d’un casc o d’una mena d’auriculars amb sensors, que vagin captant els impulsos elèctrics del nostre cervell, per convertir-los i enviar-los cap a l’ordinador o la consola.

Encara que aquesta tecnologia s’estigui preparant per a videojocs, també pot tenir interessants usos en la interacció amb ordinadors i telèfons mòbils, es pot aplicar en domòtica o fins i tot en aparells mèdics. I, sobretot, pot suposar un trencament de barreres i un avenç en accessibilitat per a totes aquelles persones amb problemes de mobilitat que no poden utilitzar certs dispositius. Llegiu la resta de l’article

Fa temps, en aquest mateix bloc, us parlàvem del projecte Natal, un sistema de control gestual per la consola Xbox, que Microsoft ha batejat finalment amb el nom comercial de Kinect. El Kinect és compatible amb la nova Xbox 360 i permet jugar amb la videoconsola sense necessitat de controls o dispositius tàctils, només amb el moviment del cos. Amb una petita càmera, el dispositiu pot escanejar fins a 4 persones alhora i convertir cada moviment real dels jugadors en moviment dins de la partida. Tot i que, pel què sembla, encara no s’ha assolit la conversió perfecta del moviment i hi ha un petit salt entre el moviment real i el que es veu en pantalla. Hi ha qui diu que es tracta només d’una Wii amb alta definició i sense comandaments i qui creu que es va molt més enllà.

De fet, la tendència en el món de les consoles és treure’s de sobre els botons i fer que els usuaris es moguin, parlin, cantin o ballin sense comandaments, permetent una interacció cada vegada més fluïda i una integració completa del jugador dins la partida. Llegiu la resta de l’article

Hem presentat la nostra candidatura als Premis Bloc Catalunya, en la categoria de blocs corporatius. La present edició ja compta amb gairebé dos centenars de blocs que s’han inscrit. El període de votacions comença avui 17 de juny i finalitzarà el 9 de setembre. L’adreça per votar és la següent:

http://premisblocs.cat/bloc/511

merci!

Sobre la correspondència d’Einstein o les nostres visites al metge

Penseu en els vostres amics a Facebook. Un reduït nombre mostra en el seu perfil una llista extraordinàriament gran d’amics -en el sentit facebookinià de la paraula amic-. En la majoria de casos, són els denominats hubs, persones que són connectors dins de les xarxes socials, justament perquè actuen de nexe entre petites o grans comunitats que inherentment poden existir dins de la gran malla d’Internet. Penseu ara en els llocs web que visiteu més freqüentment. Quins són molt enllaçats, malgrat que ells mateixos, en proporció, enllacen relativament poc. En aquest cas, la ciència de xarxes els classifica com autoritats, nodes que gaudeixen de més enllaços que entren que no pas que surten. Acostumen a ser fonts confiables d’informació i una de les bases fonamentals de discerniment de l’algoritme Pagerank de Google.

La xarxa social de Facebook, la d’enllaços entre planes web, són xarxes d’escala lliure. Uns pocs nodes acumulen la majoria de les connexions. Històricament existia ja una intuïció al respecte, coneguda com el Principi de Pareto, el 20% de les persones es reparteix el 80% dels recursos del planeta.

Durant aquests breus exercicis mentals, hem estat pensant tota la estona en termes bàsicament espaials. Quan pensàvem en el nombre d’amics de cadascuna de les persones, hem estat dibuixant i dibuixant en l’escriptori de la nostra ment, un diagrama amb els seus contactes, i com s’inter-relacionen. El mateix procediment hem seguit per als llocs web, visualitzant i fent ratlles, cap a on van les fletxes dels enllaços que entren i surten.

Bursts, el recent llibre d’Albert-László Barabasi, ens introdueix en la nova perspectiva de pensar sobre les xarxes en la escala temporal, com aniré desgranant en alguns exemples. Llegiu la resta de l’article

De vegades no sabries explicar ben bé per què tens amor o preferència per una marca. Prefereixes Nutella per davant de Nocilla, Puma per davant de Nike, Volkswagen abans que Nissan… Les persones som així: posem sentiment en les marques i responem amb una fidelitat cap a aquestes que no necessàriament ha de respondre a la racionalitat. Això, en el món del màrqueting, ho anomenen lovemark.

Doncs bé, a Can Antaviana som gent de Wii. Ja ho hem comentat alguna vegada en aquest bloc: sempre que tenim ocasió organitzem torneigs amb aquesta consola de Nintendo i, fins ara, la majoria de nosaltres l’hem preferit per damunt de les demés consoles. Quan va sortir al mercat ens va semblar una meravella que tingués control remot (wiimote) i poder-nos aixecar del sofà i bellugar-nos per jugar, sense cables enmig. Ens passem hores asseguts davant la pantalla i això de bellugar-nos i participar ens semblava molt bona idea. Però l’amor per una marca acaba o es comença a diluir quan arriba una nova revolució. Fins i tot quan la revolució arriba de la mà de Microsoft. Llegiu la resta de l’article