Octa.Beta v0.2

Després de participar en la definició de la propera edició del festival Zemos98, ens reunirem durant una setmana bona part dels diferents agents socials, culturals i científics que hem participat en aquest procés: Corpus Deleicti, María PTQK, Lluís Guiu, YProductions, AMASTÉ i Medialab Prado. Com a primer pas, varem elaborar unes propostes inicials.

Ara ens trobarem tots plegats en un petit laboratori d’idees, sota el nom de Cultiu: Dinàmiques de lo micro i intentarem aportar-hi el nostre gra d’arena per generar projectes col·lectius a partir d’aquesta trobada. Això serà dins de la programació del propi festival. L’edició d’enguany, que tindrà lloc del 15 al 21 març, gira al voltant de la metàfora dels microorganismes, tal i com ens suggereix en aquest text Zemos98:

«Som obstinadament petits. Ho hem d’admetre, som microbis. I malgrat això, com a éssers microscòpics invisibles, ens obsessionem amb créixer. Som individus ínfims jugant a interaccionar amb d’altres formes de vida de diferents mides i tractant d’establir lligams, de crear xarxes p2p o redistribuir-nos per afinitat, familiaritat o simple atzar. Som això, éssers vius diminuts amb memòria. Petites cèl·lules socials que comparteixen coneixements. (…) Si la educació pot succeir en qualsevol lloc i en qualsevol moment, llavors cada dia practiques una pedagogia de contacte. Si aprendre és una experiència expandida, llavors la vida quotidiana és l’escola del sempre sense final. Si la ciutat és una constant perfomance social i cultural, llavors tots som autors i això és teatre descomprimit. Si seqüencies la teva vida i l’expliques, comparteixes i fas una re-mescla a través d’imatges, sons i textos, llavors tu també ho ets: un ésser viu diminut que es confessa diàriament, que comparteix la seva micro-història, que aprèn comunicant-se i explicant-se. Un microbi d’identitat múltiple i invisible ».

El festival es desenvoluparà en els espais habituals de cada any: centre de les Arts de Sevilla (caS), Teatre Alameda, Universitat Internacional de Sevilla, Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla, etc..

L’arribada de l’accés massiu a Internet, va ser un baló d’oxigen per al català com a llengua escrita. Milers de catalans es van llançar a la xarxa a escriure, generant un volum de continguts molt superior al que calia esperar del pes demogràfic de la nostra llengua. D’altra banda, van néixer mitjans pioners com Vilaweb, un referent que li va donar un nou impuls a la premsa del nostre país.

Ara cal abordar un nou repte. La llibreria més gran del món, Amazon.com, ha venut aquest nadal més llibres en format digital que no pas en paper. L’aparició dels lectors com el Kindle, aparells que simulen la lectura en paper, fa essencial la disponibilitat de llibres electrònics en català. El problema radica en el volum i tipologia de llibres de format digital, en la nostra llengua. Paradoxalment, l’abundància de llibres anteriors al segle XX, contrasta amb la notable ausència de llibres recents o publicats en els darrers 50 anys. Esdevé molt significativa la no presència dels llibres més venuts a les llibreries i del que es situen en una gama intermitja de vendes, en comparació amb d’altres idiomes propers; tot i considerant el principi de Long Tail de Chris Anderson. En aquest sentit, és molt lloable l’aliança d’editorials catalanes al voltant del lloc web Edi.cat. És tracta d’un primer pas en la bona direcció.

En quan a la disponibilitat d’obres de lliure accés, serà fonamental que iniciatives com la digitalització massiva de llibres, esdevinguin tangibles. L’acord de Google Books amb la Biblioteca de Catalunya, portarà a la digitalització de 100.000 llibres. Segons dades de l’any 2009, sabem que almenys 35.000 ja són a la xarxa. Llegiu la resta de l’article

La Borrassa Rural LAB és un projecte de xarxa de centres TIC que hem endegat aquest any. Creiem que és una oportunitat única per aconseguir que les Garrigues doni un salt qualitatiu en la formació sobre noves tecnologies. A partir del mes d’octubre s’oferiran cursos a ciutadans i emprenedors. Els preus d’inscripció seran simbòlics, de forma que no representin un obstacle per als alumnes. Es contemplen diverses modalitats de participació, d’una banda els cursos i tallers presencials, de l’altra els virtuals i semi-presencials. Els presencials es portaran a terme al LAB de Les Borges Blanques, que estarà situat en el xamfrà entre el carrer Nou i el Carme. També n’existiran d’itinerants on els professors es desplaçaran a cadascuna de les poblacions. L’objectiu és fer arribar els cursos més sol.licitats a tots aquells pobles que ho desitgin, sense demanar doncs cap desplaçament.
Les possibilitats més innovadores de formació es situaran en els cursos virtuals i semi-presencials. Llegiu la resta de l’article

Quan fa uns anys vaig llegir el llibre Cultura Lliure de Lawrence Lessig, em vaig adonar que estava davant d’un dels pensadors més brillants sobre el món del copyleft dels que he tingut ocasió de conèixer el seu pensament. Lessig és d’altra banda el fundador i artífex de Creative Commons. Ara, després d’un temps, Lessig ens brinda una nova obra, Remix, que m’està aportant de nou reflexions molt estimulants sobre el món de la cultura digital, en un moment en què assistim a un intent barroer de regulació per part de diversos governs, al capdavant la polèmica llei Sarkozy. Remix es troba disponible lliurement a la xarxa per a la seva descàrrega en format PDF. Dels primers capítols en voldria destacar una metàfora que brilla amb especial atenció. Hem viscut bàsicament en una cultura “Read-Only”, on som considerats consumidors, no creadors. Tanmateix el món no sempre va ser així. Lessig es capbussa en la història i recupera una autèntica perla de principis del segle passat, de l’any 1906. John Philip Sousa, un compositor de l’època, es queixava que aquesta  “màquina infernal” anomenada gramòfon, que permet reproduir qualsevol peça musical, estava matant la música amateur. La gent ja no cantava al carrer a les vesprades d’estiu i la demanda de professors que ensenyaven a tocar instruments anava de cap a caiguda. Aquesta queixa de Sousa, que als nostre ulls ens semblaria en certs aspectes ingènua, conté la llavor d’una reflexió molt interessant. Llegiu la resta de l’article

Via Enrique Dans. Instituto de Empresa posa a disposició de tothom un selecte ventall de casos d’estudi de gran qualitat, sota llicència de lliure distribució Creative Commons, seguint l’estela d’altres centres com el MIT.

El codi obert existeix més enllà del món del software i això ens obre els ulls a una nova mirada sobre el compartir informació. Els primers éssers vius del planeta intercanviaven gens amb la mateixa facilitat que nosaltres compartim música per la xarxa. Era una mena de Internet de codi obert en clau genètica, que segueix existint avui en dia. Posteriorment l’aparició de les espècies va evolucionar cap al tancament d’aquest codi, erigint barreres contra l’intercanvi. Ara, després de més de 3000 millions d’anys, estem obrint de nou el codi genètic a través de l’enginyeria genètica i aquesta disciplina emergent anomenada biologia sintètica. En el laboratori, gens d’un organisme es traspassen a d’altres, tal i com passa de forma natural en la Internet del microcosmos.
La darrera emissió del programa de divulgació científica Redes de TVE-2 explica de forma visual tot aquest procés de codi obert i codi tancat, aquesta nova perspectiva de contemplar l’evolució des de l’òptica de com els organismes intercanvien gens.