Tal i com ja vam fer l’any passat, des de Can Antaviana també volem recomanar alguns blocs:

• El Caparazón
  És el bloc interessantíssim que escriu gairebé diàriament Dolors Reig. L’autora tracta temes com les xarxes socials, les comunitats educatives, la web social, dinamització de comunitats, etc. En definitiva, un lloc per aprendre.
• ReadWriteWeb
  Es tracta d’un bloc d’actualitat tecnològica i tendències web. Cobreix diàriament les novetats en el món de les TIC i dels social media. També té la seva versió en castellà.
• Intenta
  És un bloc que pot interessar a totes les persones que es dediquin o que s’interessin per la creació de llocs web. Tant hi podeu trobar recursos per a disseny (pinzells, textures, icones…) o exemples per inspirar-vos, com també petits tutorials per a desenvolupar webs amb HTML5, PHP, Javascript o jQuery.
• El Fotobloc de la Fundació .CAT
  Es tracta d’un concurs de fotografies que es visualitza en format de fotobloc. Els participants poden publicar, des del mateix bloc, fotografies que incloguin un .cat. També es poden compartir les fotografies a les xarxes socials, publicar noves fotos i, durant els dies que duri el concurs, també es podran fer votacions.
• Bits catalans
  És un bloc dedicat a les novetats més recents de tecnologia i internet, que pertany a la xarxa de blocs Estol.cat, una plataforma de blocs temàtics en català.

I, amb aquesta llista, se’ns queden al calaix molts altres blocs que seguim habitualment i que ens agradaria recomanar. Tal i com és establert, el dia del bloc només en recomanem 5, però esperem anar-ne recomanant en aquest mateix espai.

I, vosaltres, quins blocs recomaneu?

Jugar amb la ment, pensar que el personatge d’un videojoc es mogui, que salti, que corri i que aquest ho faci immediatament a la pantalla. No es tracta d’una venuda de fum o només de petits avenços científics, sinó que ja tenim al mercat productes que converteixen els impulsos de les neurones del nostre cervell en accions. Això sí, no és un acte purament telepàtic, sinó que es necessita d’un casc o d’una mena d’auriculars amb sensors, que vagin captant els impulsos elèctrics del nostre cervell, per convertir-los i enviar-los cap a l’ordinador o la consola.

Encara que aquesta tecnologia s’estigui preparant per a videojocs, també pot tenir interessants usos en la interacció amb ordinadors i telèfons mòbils, es pot aplicar en domòtica o fins i tot en aparells mèdics. I, sobretot, pot suposar un trencament de barreres i un avenç en accessibilitat per a totes aquelles persones amb problemes de mobilitat que no poden utilitzar certs dispositius.

Com que la majoria de nosaltres no hem tingut ocasió de veure-ho en acció, per fer-se’n una idea, el millor és veure-ho funcionar. A continuació, trobareu una petita explicació i un vídeo de 3 dels productes més coneguts en aquest camp.

Emotiv Epoc - www.emotiv.com

A través d’un casc amb 16 sensors que recullen l’activitat cerebral, captant expressions facials, emocions, pensaments es pot manejar un joc sense necessitat de cap comandament. Aquesta tecnologia es basa en una tècnica mèdica centenària per a llegir els senyals elèctics del cervell i utilitza una sèrie d’algorismes per a convertir-los en moviment a la pantalla. Concretament, el casc fa servir electroencefalograma no invasiu (EEG), una tècnica que habitualment s’utilitza per diagnosticar i monitoritzar l’epilèpsia.

Neurosky – www.neurosky.com

És una altra empresa que ha estat treballant per aconseguir el moviment a través de la ment. S’ha fet famosa per fabricar joguines - com el mindflex -, que, amb un casquet i amb el pensament, permeten fer levitar objectes físicament, però també està desenvolupant altres tipus de jocs per moure objectes a la pantalla.

OCZ Neural Impulse Actuator - www.ocztechnology.com

És molt semblant a l’Emotiv, però més modest. Amb un seguit de sensors neuronals que llegeixen l’activitat del cervell, es pot manejar qualsevol videojoc. L’aparell també recull el moviment dels ulls i l’activitat dels músculs facials, tot i que es necessita un ratolí per algunes funcions.

Per aquelles coses que passen, perquè els nostres clients parlen bé de nosaltres i ens recomanen a col·legues de professió, a Can Antaviana hem desenvolupat nombroses webs per a institucions de recerca biomèdica, fins al punt que el desenvolupament de serveis web per al món sanitari i de la investigació és una de les nostres especialitats.
A Can Antaviana hem après a moure’ns entre vocabulari biomèdic, a comprendre les estructures organitzatives dels centres d’investigació i a entendre les necessitats i els neguits dels clients de l’àmbit sanitari. Encara que sabem que cada web és única i que cada centre ha d’imprimir el seu propi caràcter.

Una particularitat amb què ens trobem sovint

Una de les dificultats que ens trobem en el desenvolupament d’aquests webs es troba en l’organització dels continguts. Generalment el lloc web s’adreça a dos tipus de destinataris ben diferents: la ciutadania i la comunitat investigadora.
És important que la ciutadania conegui les tasques de recerca que es duen a terme, valori i reconegui l’esforç que es realitza en inversions i en equip humà. Però també és necessari que la comunitat científica conegui el centre i es desperti l’interès d’altres investigadors per col·laborar en la recerca, o fins hi tot per a formar part de l’equip investigador del centre.

El web de l’IISPV, un cas pràctic

Amb aquesta situació ens vam trobar en el desenvolupament del nou web de l’Institut d’Investigació sanitària Pere Virgili, i la solució que els vam proposar els va agradar. La podem resumir en quatre punts:

• Una pàgina d’inici de fàcil lectura.
  Perquè el visitant comprengui l’essència del web en segons. Amb una breu presentació, un espai central on s’enumeren els àmbits de recerca i una secció amb les darreres novetats.

• Atenció especial per a la secció Recerca.
  Amb un primer nivell d’informació general sobre els àmbits de recerca del centre, destinat al visitant no especialitzat. I un segon nivell amb informació detallada sobre els equips de recerca, els seus components, les línies d’investigació, les publicacions en premsa científica i el seu factor d’impacte, per a visitant del món científic.

• La secció Novetats, un apartat clau.
  Perquè l’activitat diària, els esdeveniments i els èxits ajuden a explicar l’IISPV.

• Incorporem altres seccions complementàries.
  Per acabar d’incloure informació rellevant sobre IISPV, facilitar el contacte, la informació sobre l’estructura organitzativa i els serveis de formació.

Fa temps, en aquest mateix bloc, us parlàvem del projecte Natal, un sistema de control gestual per la consola Xbox, que Microsoft ha batejat finalment amb el nom comercial de Kinect. El Kinect és compatible amb la nova Xbox 360 i permet jugar amb la videoconsola sense necessitat de controls o dispositius tàctils, només amb el moviment del cos. Amb una petita càmera, el dispositiu pot escanejar fins a 4 persones alhora i convertir cada moviment real dels jugadors en moviment dins de la partida. Tot i que, pel què sembla, encara no s’ha assolit la conversió perfecta del moviment i hi ha un petit salt entre el moviment real i el que es veu en pantalla. Hi ha qui diu que es tracta només d’una Wii amb alta definició i sense comandaments i qui creu que es va molt més enllà.

De fet, la tendència en el món de les consoles és treure’s de sobre els botons i fer que els usuaris es moguin, parlin, cantin o ballin sense comandaments, permetent una interacció cada vegada més fluïda i una integració completa del jugador dins la partida.

Tots els gegants de la indústria s’han abraonat sobre Nintendo, amb l’intent de desbancar l’espectacular èxit de la Wii amb nova tecnologia i innovació. I, justament la setmana passada, s’anunciava que l’empresa japonesa Nintendo havia tingut pèrdues econòmiques per primera vegada amb molt de temps. Però, tant se val, aquesta batalla només acaba de començar, perquè aquí… el qui no corre, vola.

Aviat sortirà al mercat la nova Nintendo 3DS, que és la primera consola que permetrà jugar amb videojocs en tres dimensions i sense ulleres. Aconseguir que l’ull humà pugui veure 3D en una pantalla petita i sense ulleres ha estat un gran avenç tecnològic. Com també s’ha fet un pas en ferm cap endavant, amb els jocs amb realitat augmentada – que també vam introduir en aquest apunt del bloc –. Veient jocs com Invizimals per la PSP o EyePet per la PS3, ja es pot veure que les possibilitats en la creació de videojocs augmenten considerablement. Ja ho veieu, als creadors de Sony, Nintendo i Microsoft se’ls ha girat feina per poder guanyar en quota de mercat i aconseguir portar la batuta.

Dóna la sensació que això de l’oci ha de generar diners de veritat, perquè s’avança molt més de pressa que no pas en altres camps en què potser seria més necessari tenir avenços tecnològics espectaculars. De tot el que va passant en aquest món de les consoles, el què em sembla realment interessant són els progressos que s’estan fent amb l’ús dels impulsos neuronals del cervell per generar moviment dins d’un videojoc. Però això ja mereix un altra entrada, perquè és realment espectacular. I això sí que convida a l’optimisme.

Us deixem amb un vídeo de presentació de Kinect a la passada edició de l’E3, la fira més important del món de l’entreteniment digital que es celebra anualment a Los Ángeles:

Els primers anys que navegàvem per internet, utilitzàvem la xarxa per a consultar mapes i preus, reservar hotels, comprar bitllets i poca cosa més. I també ens subscrivíem a butlletins per rebre, directament al nostre correu electrònic, les millors ofertes de vols i packs de vacances. I ja ens semblava que teníem l’accés al turisme a les nostres mans!

Però, amb la web social i col·laborativa, podem anar més enllà, compartint experiències i, sobretot, aprofitant-nos del coneixement dels altres, per saber si un hotel té una bona relació qualitat-preu, si una pensió està neta, si el millor menjar d’avió el té una companyia aèria o una altra. A més, si tenim poc temps o som del club de la mandra, no caldrà que ens esmercem planificant una ruta, perquè potser ja ens serveix la que ha preparat algú altre.

A Internet, la preparació per la nova aventura esdevé més senzilla i és, de fet, gràcies a l’increment de les col·laboracions desinteressades de moltes persones, que han invertit una part del seu temps a compartir les seves experiències, en benefici de tota la comunitat. Només ens cal saber trobar les eines o aplicacions que ens convenen en cada moment, així que podem dividir aquests moments en 5 fases:

Fase 1. Decidir i concretar la destinació

En aquesta etapa del viatge, s’escull destí i s’obté informació general sobre l’indret. Es poden visitar portals de viatges, magazines, guies de viatge, com per exemple:

• vtravelled. Si no es té clar el destí, és útil el take me anywhere, que aleatòriament et va mostrant possibles destins.
• Portals catalans com viatgeaddictes o narinant
• Viajeros.com, són molt interessants per inspirar-se els diarios de viaje
• Magazines de viatges com http://elviajero.elpais.com

Fase 2. Planificació concreta del viatge.

És l’hora de concretar la ruta, els transports, els allotjaments.

• Podem comparar preus: a llocs web com Priceline, Trivago, skyscanner
• Rebre comentaris específics d’allotjaments: un dels portals més famosos és TripAdvisor
• Consultar portals verticals, com Minube, des dels quals podem fer gestions divereses: comparar preus, consultar guies de viatges, llegir blocs de viatge, veure fotos i vídeos d’altres usuaris, llegir recomanacions de restaurants i hotels, etc.

Fase 3. Rebre informació in situ.

Mentre s’està viatjant, es pot utilitzar el telèfon mòbil per rebre la informació relacionada amb la ubicació actual de l’usuari, del què es necessita en cada precís moment: mapes, recomanacions de restaurants, itineraris a peu, etc.

• Hi ha nombroses aplicacions per iPhone, com Yelp, TripIt o les guies de viatge de Lonely Planet. O també National Geographic va fer aquest interessant recull de 20 aplicacions per viatjar per a descarregar a l’iPhone.
• I interessants aplicacions per a mòbils amb Android.

Fase 4. Emmagatzemar els records: fotos, vídeos, blocs

Quan tornem d’un viatge tornem carregats d’informacions i sensacions. Abans que la cosa no es refredi, seria recomanable emmagatzemar i ordenar fotografies, vídeos, escrits. Ens servirà tant per nosaltres mateixos com per compartir-ho amb amics i família.

• Ens podem servir d’eines com Picasa, Flickr, Panoramio o Travel photographers per publicar i compartir les fotografies.
• I, per compartir els vídeos, podem publicar-los a webs genèrics de vídeo com youTube o Vimeo, però també a webs específics de vídeos de viatge com Travelistic, minube.tv o Tripfilms.

Fase 5. Compartir l’experiència perquè els demés puguin servir-se’n

De la mateixa manera que nosaltres ens hem pogut aprofitar dels comentaris dels demés per inspirar-nos i definir la ruta o per decantar-nos per un hotel o un altre, seria just i necessari que també compartíssim les nostres experiències i participéssim en fòrums i portals, recomanant (o no) allotjaments, restaurants, indrets.

Només així es teixeix un vertader coneixement col·laboratiu i global, que ens cohesiona i ens fa més socials. I és que això ja ho deia un bon amic: compartir és viure.