Octa.Beta v0.2

Ja fa uns dies que s’ha publicat el nou lloc web de la Diputació de Lleida, una altra criatura creada pels artesans que tenim a can Antaviana.

En aquesta web se’ns plantejàvem dos temes importants per resoldre i ben diferents: la gestió de tràmits i la gestió de l’actualitat.

Pel que fa als tràmits.

Facilitar la informació i l’accés a la documentació relacionada amb tràmits és fonamental per a una administració com una diputació, per tant calia definir bé els elements, l’estructura i el disseny d’aquesta secció.

Per això vam tenir molta cura per trobar diferents sistemes d’ordenació, tan dels tràmits com dels serveis. Vam aplicar tres criteris de presentació diferents:

• Segons els destinataris: per a ciutadania i associacions, per a ens locals i per a empreses.
• Segons el tipus de document: BOP, convenis, actes.
• Segons l’àmbit als qual afecta cada tràmit: salut pública, pla d’inversió, ordenances fiscals, ajuts per a ONG…

Per altra banda es va incloure un cercador per a què cada usuari utilitzi els seus propis criteris de cerca. Llegiu la resta de l’article…

T’imagines quina feinada que hi ha perquè tots els processos es realitzin correctament?

Amb un sistema tradicional totes aquestes gestions són molt complicades, és per això que l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès va encarregar-nos el desenvolupament d’una intranet i ens agradaria explicar tres característiques importants d’aquests projecte:

1. Si cadascú fa una feina concreta, per què la intranet ha de ser igual per a tothom?

Vam veure de seguida que calia oferir una resposta per a cada necessitat i que hi havia tantes necessitats com persones. Per això vam dissenyar la intranet com si fos un escriptori, i a través d’un sistema de drag-and-drop, hem permès que cada persona s’organitzi el seu propi espai de treball.

2. Res de dades i de continguts duplicats!

És una norma que ens vam autoimposar: calia trobar sempre un sistema per a optimitzar processos i evitar duplicitats. L’Hospital treballa amb Denario, una aplicació d’escriptori per a la gestió dels recursos humans, per tant s’ha connectat aquesta aplicació a la intranet. Llegiu la resta de l’article…

Sobre la correspondència d’Einstein o les nostres visites al metge

Penseu en els vostres amics a Facebook. Un reduït nombre mostra en el seu perfil una llista extraordinàriament gran d’amics -en el sentit facebookinià de la paraula amic-. En la majoria de casos, són els denominats hubs, persones que són connectors dins de les xarxes socials, justament perquè actuen de nexe entre petites o grans comunitats que inherentment poden existir dins de la gran malla d’Internet. Penseu ara en els llocs web que visiteu més freqüentment. Quins són molt enllaçats, malgrat que ells mateixos, en proporció, enllacen relativament poc. En aquest cas, la ciència de xarxes els classifica com autoritats, nodes que gaudeixen de més enllaços que entren que no pas que surten. Acostumen a ser fonts confiables d’informació i una de les bases fonamentals de discerniment de l’algoritme Pagerank de Google.

La xarxa social de Facebook, la d’enllaços entre planes web, són xarxes d’escala lliure. Uns pocs nodes acumulen la majoria de les connexions. Històricament existia ja una intuïció al respecte, coneguda com el Principi de Pareto, el 20% de les persones es reparteix el 80% dels recursos del planeta.

Durant aquests breus exercicis mentals, hem estat pensant tota la estona en termes bàsicament espaials. Quan pensàvem en el nombre d’amics de cadascuna de les persones, hem estat dibuixant i dibuixant en l’escriptori de la nostra ment, un diagrama amb els seus contactes, i com s’inter-relacionen. El mateix procediment hem seguit per als llocs web, visualitzant i fent ratlles, cap a on van les fletxes dels enllaços que entren i surten.

Bursts, el recent llibre d’Albert-László Barabasi, ens introdueix en la nova perspectiva de pensar sobre les xarxes en la escala temporal, com aniré desgranant en alguns exemples. Llegiu la resta de l’article…