Octa.Beta v0.2

Fa temps, en aquest mateix bloc, us parlàvem del projecte Natal, un sistema de control gestual per la consola Xbox, que Microsoft ha batejat finalment amb el nom comercial de Kinect. El Kinect és compatible amb la nova Xbox 360 i permet jugar amb la videoconsola sense necessitat de controls o dispositius tàctils, només amb el moviment del cos. Amb una petita càmera, el dispositiu pot escanejar fins a 4 persones alhora i convertir cada moviment real dels jugadors en moviment dins de la partida. Tot i que, pel què sembla, encara no s’ha assolit la conversió perfecta del moviment i hi ha un petit salt entre el moviment real i el que es veu en pantalla. Hi ha qui diu que es tracta només d’una Wii amb alta definició i sense comandaments i qui creu que es va molt més enllà.

De fet, la tendència en el món de les consoles és treure’s de sobre els botons i fer que els usuaris es moguin, parlin, cantin o ballin sense comandaments, permetent una interacció cada vegada més fluïda i una integració completa del jugador dins la partida. Llegiu la resta de l’article

Visitar la Sagrada Família i veure, damunt d’una maqueta en 3D, com és ara i com serà quan el projecte s’acabi. Estudiar els planetes i, damunt de cada plana del llibre de text, veure projectat el planeta en tres dimensions. Mirar des de casa, a través d’una webcam, com et quedaran totes les ulleres de sol d’una coneguda marca d’ulleres. Visitar les runes de Pompeia i, allà mateix, veure en 3D com era cada detall de la ciutat.

Totes aquestes possibilitats estan obrint-se davant dels nostres ulls amb una tecnologia que cada dia està més propera: la Realitat augmentada. Per assabentar-me de totes les possibilitats que s’obren i per on van els trets, vaig assistir al 10è fòrum d’innovació de la UOC, dedicat a la Realitat Augmentada, en què dos experts de T-Systems ens van il·lustrar amb exemples realment encantadors.

La Realitat augmentada és, de fet, un pas endavant respecte la realitat virtual. Barreja elements de l’entorn físic real amb elements virtuals, de manera que no substitueix la realitat sinó que hi afegeix una nova capa, amb l’ajuda de tecnologia. D’aquesta manera es va desdibuixant la línia que separa el què es genera per ordinador i el que forma part de la realitat. És una forma de intensificar la nostra percepció que s’aconsegueix mitjançant algun dispositiu (ulleres, monitors, pantalles transparents, webcam, càmeres dels mòbils) i amb la sobreprojecció d’elements gràfics en 3D. Llegiu la resta de l’article